La Catalunya real

6

11/26/2012 per jformiguera

de Jordi Formiguera Macià

Els catalans i catalanes vàrem ser convocats a les urnes amb clau plebiscitària i amb la voluntat de decidir entorn el dret a decidir. La legitimitat del resultat és major que en qualsevol altra elecció al Parlament de Catalunya degut a l’elevada participació, pròxima al 70%, la més alta de la història en unes eleccions autonòmiques a Catalunya. Els catalans/es hem parlat i hem decidit fer una aposta per la pluralitat i la diversitat. Sense cap mena de dubte, el resultat ha estat sorprenent per a molts, però situa les coses al seu lloc i ens presenta la Catalunya real. Des d’un anàlisi de projecte de país es podria valorar el següent :

L’anomenat bloc catalanista i sobiranista manté la mateixa força que fins ara, amb un traspàs de vots de CIU cap a ERC i l’aparició de les CUP que agafa el terreny que abandona SI, però amb molta menor volada que el que s’esperaven des de CIU.

Hi ha una àmplia majoria favorable al dret a decidir disposada a preguntar al poble català quin camí vol emprendre de cara al futur, però no només en clau independentista, sinó de valoració de diferents alternatives d’encaix dins o fora de l’Estat espanyol i de la UE.

Els partits defensors de la unitat d’Espanya mantenen un pes semblant al del 2010, amb el PP consolidat i el traspàs de vots del PSC a C’s.

El gran èxit d’ERC en el sector independentista i de C’s en el projecte d’unitat d’Espanya, mostren una evident radicalització de certes postures i l’aposta de molts catalans/es per aquells que parlen clar i català… o castellà.

Si ho analitzem en clau econòmica gran part de la ciutadania també sembla haver expressat amb contundència el càstig a les polítiques de retallades imposades pel Govern de la Generalitat, tenint aquest factor un pes igual o major al del projecte de país.

Arribats a aquest punt crec que és necessària una profunda reflexió en relació a les prioritats del país. Queda en evidència que CIU ha comès un error de càlcul flagrant que el condueix a una situació i a un context molt més complex del que tenia fins ara, no només a nivell de governabilitat sinó també en clau interna. Tot i la consolidació del catalanisme i de la voluntat del poble de poder decidir el seu futur considero que l’agenda política a curt, però també a mig plaç, ha de prioritzar la situació econòmica. Cal pensar també que la voluntat sobiranista ha estat recolzada sense embuts per gran part dels poders mediàtics catalans: la CCMA, amb TV3 al front; el Grup Godó amb La Vanguardia i el programa 8 al dia com a referents; i els diars Ara i El Punt Avui.Tot aquest suport i aquesta pressió no ha quedat reflectida a les urnes, el que fa pensar que des d’aquests mitjans es fa necessària una reflexió a fons i la necessitat de recollir amb major sensibilitat tot el mapa català. Com molt bé recollia avui Albert Om en el seu anàlisi al diari Ara: “de vegades tendim a confondre el nostre entorn amb el país”. Això és el que ens ha passat a alguns, el que li ha passat a certs mitjans de comunicació i, sense dubte, el que li ha passat a Mas i a CIU. I aquesta és una Catalunya, però n’hi ha altra: la Catalunya real, la que ha parlat a les urnes.

Anuncis

6 thoughts on “La Catalunya real

  1. Hola Jordi. Normalmente sigo tus artículos y te animo a que sigas articulando tu opinión. Lamento no haber podido dejarte mis comentarios. Entre el doctorado, las tareas domésticas, la niña y la cantidad de trabajos que he de corregir no me queda mucho tiempo. Por ahora solo comentar que las urnas han mostrado el error de análisis politico-social del señor Mas. Quiso abanderar la campaña por la autodeterminación cuando tradicionalmente Esquerra ha sido la que tenía ese discurso. A eso se le ha sumado una huelga general (con una manifestación no sé si tan multitudinaria como la del 11S, pero en cualqueir caso muy masiva) que iba contra todas las políticas liberales, entre ellas la de CIU. También afectó, supongo, el miedo a salir de Europa y claro está, la gente que quiere seguir siendo española y, ante el ataque frontal ante sus sentimientos, acudieron a votar. En definitiva, en mi humilde opinión (y esto solo lo puedo decir a toro pasado, aunque Silvia lo vio con más claridad) Mas ha estado corto de miras y, queriendo salvar su legislatura con el órdago soberanista, se ha encontrado en una situación muy muy complicada. Dudo que su futuro político tenga mucho más recorrido. Lo peor es que tras él ha dejado una cataluña mucho más dividida, porque el conflicto entre España y Cataluña se ha trasladado al parlamento catalán. Tenemos un CIU que bajo notario ha prometido no pactar con el PP (partido gemelo en las políticas económicas) y, por tanto, si no cambia su proyecto soberanista, tendrá que pactar con Esquerra que le exigirá cambiar su filosofía económica, y ya sabemos que este partido no se ha caracterizado por ser un partido muy dialogante. Otra posibilidad es el PSC, pero no creo que estando como están quieran desgastarse más entrando en el gobierno, auque nunca se sabe. Bueno Jordi, lo dicho, cada vez vivimos en sociedades más plurales y el nacionalismo (de cualquier signo) poco recorrido tiene si no es dialogando y renunciando a mucho de su utopía reduccionista.

    • jformiguera ha dit:

      En primer lugar es una alegría poder leer tu aportación y entiendo perfectamente que no hayas podido participar antes por lo que comentas. Me alegra también saber que lees los artículos que voy escribiendo.
      Por otro lado decirte que comparto tu análisis en cuanto al error de cálculo de Mas y como su enfoque exclusivo hacia la cuestión soberanista, dejando de lado la situación económica, ha sido un grave error que ha pagado muy caro. Cierto es también que desde hoy le será mucho más difícil gestionar la realidad parlamentaria y que van a aparecer problemáticas que hubiese podido evitar. Además vuelve a requerirse que el debate se centre de nuevo en la crisis económica y las políticas sociales.
      Estando de acuerdo con tu valoración me gustaría añadir un aspecto que el Gobierno central y los poderes mediáticos madrileños deben tener presente: el debate soberanista ha llegado a Cataluña para quedarse, así como la voluntad de poder ejercer el derecho a decidir. No es un tema cerrado ni mucho menos. Por ello es necesario que se valoren los resultados en su globalidad y no sólo el fracaso de Mas. Todo esto hace conlleva la necesidad de una mayor sensibilidad de lo que podríamos denominar la cuestión catalana, puesto que la visión desde Cataluña es de falta de comprensión en muchos aspectos. El diálogo por ambas partes será imprescindible ya que el futuro sigue abierto.

      Te animo a seguir participando activamente en el blog siempre que dispongas de tiempo!!
      Un fuerte abrazo

      PD: Veo que el catalán lo tienes dominado!!

  2. francesc formiguera ha dit:

    I tot aix, ser governable? Jo crec que, malgrat els resultats globals favorables, estem ms lluny de la consulta que abans.

    • jformiguera ha dit:

      Avui per avui sembla que tot està més llunyà i difícil. Jo que confio que, tot i així s’ha de tenir en compte que un cop estabilitzada la situació, investit el nou Govern i passat un període raonable de temps i amb més fredor, s’afrontaran els diferents compromisos i es faran els passos cap a un consulta. El que és cert és que els temps s’allargaran, el que segurament serà bo per a tots totes ja que estàvem en una voràgine poc reflexionada i potser això ajudarà a fer les coses millor i amb major claredat. Temps al temps.

  3. Niko ha dit:

    Bon anàlisi Jordi, han sigut uns resultats sorprenents i crec que les esquerres han fet un pas endavant per liderar la pressió cap al canvi social i econòmic que els partits majoritaris no poden ni saben plantejar actualment. Particularment m’ha sorprès més la poca davallada del PSC que la gran batacada de CIU, que sens dubte és la sorpresa de portada.

    Com bé dius, el dret a decidir segueix endavant, tot i l’alleugeriment de Madrid pels resultats.
    El sector nacionalista català es consolida amb força, això sí massa dividit per interessos propis pel meu gust.

    M’agrada aquesta pluralitat, és exactament la realitat que tenim al nostre país, el que no m’agrada gens és el plantejament d’alguns a dividir-ho exclusivament en dos faccions: separatistes i unionistes. Aquí és on s’inicien les malinterpretacions i derivacions cap enfrontaments a favor i en contra de Catalunya i Espanya. No es tracta d’erosionar-nos entre veïns, cal explicar les coses bé i evitant friccions, que sempre en sobren.

    Aquestes eleccions han de servir per canviar de veritat algunes coses a Catalunya, però també a Espanya i Europa. La pluralitat és bona, i més si ajuda a evolucionar als pobles. Ara cal que les institucions, els governs i tota la gent que mana evolucionin també i promoguin amb canvis la realitat de la nostra societat.

    Vinga Jordi, fins aviat!

    • jformiguera ha dit:

      Moltes gràcies per teu comentari Niko.
      Estic plentament d’acord en què el plantejament de dues úniques faccions extremes: unionistes i separatistes és simplista i no ajuda a reflectir la complexitat de la situació i la realitat del país. De fet les eleccions donen fe d’aquesta pluralitat. Es tracta, com tu dius ,de fer una aposta pel diàleg i fer plantejaments en positiu a la recerca d’acords, comprensió i respecte.
      Considero que la situació farà que els passos siguin més lents, però també més segurs i sòlids.
      El moment de canvi és inevitable i, tal com comentes, les institucions i el governs han de donar resposta a aquest.
      Salutacions i espero seguir rebent els teus comentaris!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: