Piquetes, no gracias. El derecho del esquirol

8

11/14/2012 per jformiguera

de Jordi Formiguera Macià

Cada convocatoria de huelga general me despierta un sentimiento de indignación respecto a la figura de los piquetes “informativos”. Ver las imágenes de la entrada de Mercabarna, repetir-se huelga tras huelga,  me parece patético y contraproducente al objetivo de dar credibilidad al ejercicio libre de este derecho fundamental. Es posible que los representantes sindicales me tachen de antidemocrático pero prohibiría la existencia de los piquetes sin vacilar ni un instante. Supongo que en su origen su función fue fundamental para dar a conocer los abusos que se llevaban a cabo y como herramienta para difundir sus reivindicaciones legítimas. Hoy, en pleno siglo XXI, dónde todos y todas los trabajadores tenemos conciencia de la situación actual, de la pérdida de derechos que estamos sufriendo al vivenciarla día a día, me parecen inútiles y sin sentido. Yo, que he nacido y vivido siempre en democracia, asocio al piquete con alguién que no permite al otro ejercer su derecho legítimo a decidir (derecho tan en boga estas últimas semanas) si quiere o no quiere desarrollar su trabajo o si quiere o no quiere ejercer su derecho a la huelga. Es lamentable que personas que libremente decidirían ir a trabajar o abrir sus negocios no lo hagan por culpa de personas que no les permiten hacerlo o por miedo a posibles represalias.  Una sociedad democrática debe permitir a uno expresarse en libertad y decidir que quiere o no quiere hacer.

La verdadera madurez democrática debería defender el sí a la democracia,  el sí al derecho a huelga y también,  sin dudarlo, el derecho del esquirol.

Advertisements

8 thoughts on “Piquetes, no gracias. El derecho del esquirol

  1. Jaume ha dit:

    Molt d’acord. De fet jo sóc un dels que aquest matí han arribat a la feina perquè al costat dels piquets hi havia una furgoneta del Mossos, amb la qual cosa els piquets s’han convertit en informatius de veritat.
    També puc afirmar que moltes empreses avui han tancat però que recuperaran les hores de feina dissabte (pactat així entre treballadors i empresaris) i molts comerços han tancat per no tenir problemes. Per tant molta gent ha fet vaga sense voler-ne fer.
    Ara bé, també estic segur que molta gent no ha exercit el seu dret o bé perquè necessita els diners, o bé perquè no es vol jugar el seu lloc de treball.
    Conclusió a la qual arribo: les vagues en si, no serveixen per a res i les xifres de seguiment són irreals pels motius que he comentat anteriorment. El que si que serveix per mesurar el grau d’implicació del poble amb “la causa” són les manifestacions, que pel que sembla, aquesta vegada sí que seran seguides més massivament que en altres ocasions.
    Jo no he fet vaga perquè no em sento còmode amb aquest sistema de protesta però reconec que motius per fer-ne ossiblement no en falten. Parlem un dia sobre la reforma laboral?

    (perdoneu les faltes, estic fent el sopar)

    • jformiguera ha dit:

      Crec que el teu comentari aglutina i reflecteix plenament la realitat del dret a vaga tal com funciona actualment. Sembla que l’exercici de les llibertats queda en entredit tal com es recull a la teva valoració. Totalment obert a parlar de la reforma laboral!!

  2. Marta ha dit:

    Totalmente de acuerdo, no entiendo ni entenderé, que en pleno siglo XXI, necesitemos “piquetes informativos”, puesto que todos estamos informados de nuestros derechos, entre los cuales esta el decidir SÍ ir a trabajar!!!

  3. Jaume ha dit:

    En referència al que comentava ahir sobre la vigènvia de les aturades generals com a sistema de reivindicació, en Jordi Basté ha fet aquest davantal aquest matí: 100% d’acord!

    http://rac1.org/elmon/categories/diarios/el-davantal/

  4. jformiguera ha dit:

    Claríssim retrat en només tres minuts d’un dia de vaga ple de contrastos i en línia amb el que tu comentaves Jaume. Estàs tocant les tecles amb veritable mestratge

  5. francesc formiguera ha dit:

    Totament d’acord amb l’article. Voldria, per, fer-me ress d’un altra tema: la demagogia i hipocresia dels partits poltics. Per descomptat que estic en contra de la violncia i de qualsevol tipus de violncia. I que si hi ha una actuaci desmesurada en una acci policial sigui castigada. Per que es castigui tamb la violncia desmesurada d’aquells que, emparats per una causa justa, superen tots els lmits de la convivncia. La condemna dels partits s facil i agrada per la ciutadania, desautoritzant les forces de l’ordre a la recerca del vot i aprofitant per debilitar el partit que hi ha al poder, sigui quin sigui. Mai, ni en aquesta ni en cap altra desqualificaci he sentit cap opini oferint solucions alternatives

  6. jformiguera ha dit:

    Crec que l’oportunisme polític en aquest àmbit és immoral i comparteixo plenament el teu punt de vista. Afegeixo al teu comentari el paper que juguen els mitjans de comunicació en afers d’aquesta mena, fent-ne un ús també partidista i del color ideològic rere el qual treballen. Ambdós poders necessiten una revisió de valors real i un replantejament de l’enfocament que donen al que passa ja que el desecant del ciutadà s’accentua dia a dia, tant amb uns com amb altres, i aquestes actituds hi contribueixen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: